La pesca ha estat un dels eixos fonamentals de l’economia calafellenca al llarg dels dos darrers segles. Amb tot, no sempre fou així. Entre el final del egle XVII i el principi del segle XIX, la majoria de pescadors eren pagesos que anaven a mar i que no residien a la Platja, sinó al nucli delpoble. També es té constància de l’arribada de pescadors a la platja de Segur. Entre nòmades i sedentaris vivien a les barques i anaven d’una costa a l’altra fins a trobar el seu lloc. En assentar-se vivien en cases, però la barca també era percebuda com a vivenda ja que bona part de la vida uotidiana es desenvolupava al sorral. L’ofici de pescador era, en aquesta primera època, un simple complement per poder subsistir. Sembla que, fins al final del segle XIX, els pescadors no s’establiren d’una manera permanent a la Platja, en molts casos procedents de municipis veïns des d’on arribaven a causa del problema dels vents i de les bones condicions que oferia per a la pesca la costa calafellenca.
Hi ha diferents formes, o arts, de pescar. Els arts del parany fan que l’animal entri en un estri o aparell del qual no podrà sortir. Són les nanses i els cadufs o catúfols, els darrers bàsicament per a la pesca de pops. Els arts d’encalç actuen empaitant i acorralant el peix fins a atrapar-lo. Són l’encerclament i l’arrossegament. Les barques d’encerclament acostumaven a sortir de nit i tenien un llum per atreure els peixos, els quals s’acostaven a la superfície. Depenia de la perícia dels pescadors trobar un bon lloc per realitzar les captures. Avui dia, les barques van equipades amb radars que detecten les moles de peix i faciliten la tasca als pescadors.
Les embarcacions més grans com les d’arrossegament, conegudes com arrastro, s’ubicaven al trajo de Llevant. Les més petites, com els sardinals, els palangrers i els bots de llum es varaven al trajo de l’Espineta o de Garbí.
Les barques calafellenques eren conegudes com a molt veleres i tenien les veles tallades a la mida de cada bastiment. El de veler era un ofici indispensable en un lloc de pesca. Es tallaven i es cosien les veles al sorral. El patró de l’embarcació a envelar controlava el tall i el cosit, ja que, una vegada posada a la vela, ja no hi havia tornada enrere. Primer es col·locava la vela grossa i després les xiques, les pollancres i els menjavents. Les barques usaven diversos tipus de veles llatines segons si eren barques de pesca o de transport, i s’hissaven unes o altres depenent del vent. El sorral de Calafell va guardar al voltant d’un centenar de barques.
A Calafell hi havia un petit taller on es construïen petites i mitjanes embarcacions. El primer pas per construir una barca era saber triar la fusta; és a dir, trobar l’arbre adient, normalment amb el tronc corbat, per tal de facilitar la feina als mestres d’aixa. A l’hora de tallar els arbres es tenia molt en compte el calendari lunar; s’acostumava a tallar la fusta en lluna vella, i si no es feia així el pi podia corcar-se. Segons la part de la barca, s’usava una o una altra: el pi per l’exterior, i per a l’ànima i el costellam s’usava olivera, roure o alzina.
En aquest taller, situat al carrer de Vilamar fent xamfrà amb el del Carme, hi treballaven calafats i mestres d’aixa. Ambdós compartien tasques i tan aviat calafatejaven com tallaven la fusta amb l’aixa. Teòricament, el mestre d’aixa s’encarregava de dibuixar els plànols, per la qual cosa disposava de plantilles i models, i de la construcció de l’embarcació. L’aixa era una eina de tall, similar a una destral menuda, que donava forma a l’embarcació.
Quan el mestre d’aixa tenia muntades les peces de la nau, entrava en escena el calafat, que posava l’estopa entre les llates.
Més imatges del nostre compte de Flickr.
Pel·lícula sobre el Calafell mariner, filmada el segle passat, gentilesa de la família Merencio.
Vídeo produit el 2011 per Patí Català de Calafell. El llegat que ens han deixat els més grans: cuidar d'unes barques i d'una forma d'entendre i viure la Mar. Amants de la Mar com Josep Sans, Julià Guasch o Joan Verge.
Programa de Thalassa, TV3, emès el 04/05/2012, on surt la tasca de recuperació de patrimoni de Patí Català de Calafell.