A principis de segle XX eren nombroses les famílies del nucli de la Platja que es guanyaven la vida a mar. Qui no tenia barca pròpia, els anomenats remitgers, s’embarcava en la d’algun patró i participava dels guanys d’aquesta barca; les dones treballaven al sorral, remendant xarxes i desenvolupant altres feines d’en terra, i els més petits ajudaven en la mesura del possible. L’economia de la Platja girava d’una manera absoluta entorn del profit del mar. No resulta estrany, doncs, que es creés una institució que vetllés pels pescadors i pels interessos de les respectives famílies.
La confraria durant el temporal de 1959.
L’any 1902 es redactà el “Reglamento para el régimen y gobierno de la Sociedad de Socorros Mutuos bajo la invocación del Glorioso Apóstol San Pedro”. L’objectiu d’aquesta societat era vetllar pels seus membres en cas de malaltia o impossibilitat física, i un cop es retiressin. Per poder ser membre de la germandat calia ser veí de la Platja de Calafell o viure al Poble a més de ser pescador efectiu. Calia també pagar deu pessetes d’entrada i una quota mensual d’una pesseta. La seu social era a cal Manot, situat a l’actual número 61 del passeig marítim de Sant Joan de Déu. L’any 1914 es creà una nova associació, el gremio de Pescadores de Calafell. S’establí la seu social al local del pòsit, seu actual de la Confraria de Pescadors. Aquesta nova associació va néixer amb la finalitat de representar els seus associats davant les administracions.
L’edifici de la “maquinilla” a començaments dels anys 70.
L’esclat i el desenvolupament de la Guerra Civil tingueren repercussions notables i evidents en l’evolució de la Germandat i el Pòsit. Durant el període republicà, totes dues modificaren els seus noms com a conseqüència de la pressió política del moment. Així doncs, durant els anys del conflicte es conegueren com a Mutualidad de Pescadores i Sindicato de Obreros Pescadores UGT-CNT, respectivament. L’any 1940, Germandat i Pòsit es fusionen en una entitat que es va denominar Gestora de la Hermandad de Pescadores del Glorioso Apóstol San Pedro. Aquest nom no va agradar als membres del Pòsit, que forçaren la substitució del nom per la de Pósito de Pescadores de San Pedro de Calafell.
L'edifici de la Confraria els anys 60. A l’esquerra s’aprecia el sortidor de gasoil.
A partir de 1945 es va dir oficialment Cofradía de Pescadores de Calafell, i va assumir el paper de les dues institucions que havien funcionat paral·lelament fins a l’inici de la Guerra. L’activitat de la Confraria no va minvar, ni de bon tros, amb relació a les entitats precedents. Cal destacar la compra dels terrenys per construir el grup escolar Sant Pere i 48 pisos de renda limitada per a pescadors el 1956. Malgrat la gradual reducció de l’activitat pesquera, la confraria ha continuat la tasca en benefici de les millores en l’ofici i la difusió del passat mariner de Calafell. De fet, és habitual la col·laboració d’aquesta entitat en moltes de les activitats de dinamització cultural i turística que es desenvolupen al nucli de la Platja.
El Trajo de Llevant els anys 20, amb l’edifici de la Confraria i el de la “maquinilla” al fons.
Des de l’any 2010 l’edifici de la Confraria de Pescadors es troba inclosa dins del Catàleg de Béns a protegir del Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) i té la consideració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Al seu interior es conserva l’antiga màquina dels anys 20 del segle XX (coneguda popularment com la “maquinilla”) que servia per treure les barques del mar quan arribaven amb les captures. Es troba inclosa en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català immoble de Catalunya des de l’any 2009.
La conservació de l’edifici de la Confraria va ser objecte d’ una lluita que va aconseguir aglutinar una part important del municipi, ja que s’havia previst desenvolupar un projecte de millora del Passeig Marítim que contemplava l’enderroc de l’emblemàtic edifici.
Actualment l'edifici és propietat de l'Ajuntament i allotja el Centre d'Interpretació del Calafell Mariner.
La unió de diferents entitats i particulars va fer possible que no es dugés a terme l'enderroc d'aquesta emblemàtica construcció.
Més imatges del nostre compte de Flickr.
Reportatge realitzat per a la Confraria de Pescadors en la celebració del Centenari.