El treball a la mar ha estat sempre difícil i perillós. I encara més si es tenen en compte les condicions en què desenvolupaven la seva feina els pescadors calafellencs del final del segle XIX i el principi del segle XX. Sense cap tipus de suport tecnològic que permetés preveure situacions de risc, els mariners havien d’encomanar-se a l’ajut diví per tal d’evitar accidents i naufragis.
El Bot amb les veles desplegades el dia del seu “bateig".
Pel que fa als estralls que ocasionaven els temporals a les embarcacions que es trobaven feinejant, es tenen notícies de naufragis des del començament del segle passat. Segurament n’hi havia hagut abans, però no se’n coneixen dades. Com a mínim se sap que hi va haver dos naufragis amb mariners ofegats el 1910 i el 1915, i un altre sense víctimes el 1912, quan una barca que feia el bou va topar amb un explosiu que, pel que sembla, s’havia desprès d’un vapor francès que havia naufragat prop de Barcelona i deixat una part de la seva càrrega a la deriva. A causa d’aquestes circumstàncies, i atès el fet que, quan es produïa un temporal, les barques que es trobaven en mar quedaven desvalgudes, el Pòsit de Pescadors de Calafell va adquirir el bot salvavides l’any 1920, després de viure diferents entrebancs.
Tripulació del Bot dels anys 50.
El Bot Salvavides és una embarcació d’unes característiques molt singulars. Va ser construït a les drassanes Corbeto de Barcelona igual que la majoria d’embarcacions de salvament de les mateixes dècades. Malgrat les coincidències cap tenia, ni té, un equilibri tan aconseguit entre la seva estructura i l’encertada distribució dels compartiments estancs i contrapesos. És tan perfecte i tan harmònic que fins i tot en la mar més bonança, la tripulació es permet de bolcar-lo expressament perquè en pocs moments retorni a la seva posició original.
Sortida del Bot a la processó de la Verge del Carme els anys 50.
Entre els anys 1921 i 1954 el Bot va fer quatre salvaments “oficials” de barques que es trobaven en perill a causa de la mala mar.
A mitjans dels anys quaranta va heretar la patronia del seu pare el Ramon Ortoll, el Monis, un home que per pròpia iniciativa va engrescar la tripulació per tal d’intentar fer donar la volta al Bot Salvavides en mar plana.
Ramon Ortoll, el Monis, impulsor de les voltes del Bot Salvavides.
Malgrat que la qüestió de les voltes va començar a finals dels anys 40, l’empenta definitiva d’aquestes exhibicions no es va produir fins l’any 1954 quan l’Estació de Salvament de Sitges va convidar les de Vilanova i Calafell a participar en una regata amb els seus bots de salvament. Aquesta cursa es va celebrar durant l’última setmana d’agost, coincidint amb la seva Festa Major de Sant Bartomeu.
L’embarcació de Calafell aviat va perdre la regata i la tripulació de Calafell, ferida en el seu amor propi i amb el del seu patró al capdavant, es van confabular per fer alguna cosa que restituís el seu malmès orgull. Va ser aleshores quan, per primera vegada de manera més oficial van oferir l’espectacle de fer tombar diverses vegades el bastiment.
El Bot en plana exhibició.
Més imatges del nostre compte de Flickr.
Reportatge del Bot en el NO+DO, realitzat per la "Filmoteca Nacional".
Reportatge del Bot des de l´aire, de BonavistaMultimedia.
Exhibició del Bot per la Festa Major de Sant Pere.