Un cop acabada tota l'enramada de la Francisca (quilla i costelles) cal posar:
- les serrretes (o palmejars), taulons longitudinals interns que lliguen les quadernes
- la cinta, la primera taula del folre del casc, la superior.
- el dormint (o contubal), la taula que va per la part interna del casc, paral·lel a la cinta, i que serveix de reforç estructural i base del baus.
- els baus, les vigues superiors de les quadernes sobre les que es col·locarà la coberta. Els baus s'encaixen sobre el dormint i fan de reforç estructural transversal.
- el banc d'arborar, un tauló de grans dimensions que és una peça estructural i de suport del pal major.
Disseny de l'enginyeria de l'estructura on es veuen els diferents elements al voltant de la quaderna mestra.
A més també caldrà definir la caixa d'orsa, un element característic de la barca però que afegeix una complexitat extra en la construcció.
Quan estiguin totes aquestes peces col·locades l'estructurà serà compacta i es podrà començar a posar els taulons de coberta i després folrar el casc.
Durant aquesta etapa hem patit diversos contratemps, especialment la sisena onada de la covid (que ha afetat a l'astiller i l'enginyer) i la parada tècnica de pesca (on l'astiller ha hagut d'atendre els barcos professionals).
Cinta
La cinta és el primer tauló del folre del casc, el superior, que va de proa a popa. En la Francisca han començat per la traca del costat d'estribor i després la de babor, igualant així tensions i equilibrant les quadernes. L'allargada de la cinta és superior a la longitud d'un tauló i cal fer una unió de Júpiter (o escarpe).
La cinta és fusta de pi del país i de 40mm de gruix i la resta de taulons que van a continuació (tots tenen el seu nom: cinta, bocal, sotabocal, ambons, sobreparaia, paraia) seran de pi de Flandes de 35mm. Totes van clavades a les quadernes amb claus d'acer galvanitzats tapats amb tacos de fusta. A principis de desembre la fusta del folre encara s'està tractant amb autoclau (procés amb sals hidrosolubles de coure que allarguen la vida de la fusta davant els atacs 'insectes i les inclemències del temps, com la humitat) i assecant abans.
Detalls de la col·locació de la cinta, la primera taula del folre del casc. Més fotos al nostre Flickr.
Dormint
Abans de posar el contubal,el 28 de desembre es col·loca el corvató o jaient de popa. Sobre aquesta peça descansarà el contubal i quedarà tota l'estructura lligada..
Els dormints es col·loquen a principis de març. Son taulons de 60x120mm que van de proa a popa, per la cara interna del casc i a l'alçada de la cinta. En ells s'encastaran transversalment els baus.
Sota els dormints es col·loquen els sotadormints, amb taulons de 40X120mm.
A proa i popa es liga tota la part de babor i estribor amb les buzardas, unes peces grans de fusta encaixades també al codast i la roda.
Detalls dels dormints i sotadormints. Més fotos al nostre Flickr.
Serrreta
La serreta o palmejar son taulons de 40mm col·locats longitudinalment per la part i nterna del casc que lliguen les quadernes. S'han posat taulons dobles. Es col·loquen la setmana de l'1 de març.
Detalls de la serreta. Més fotos al nostre Flickr.
Baus
El 8 de març comencen a tallar els baus a partir de la plantilla del bau mestre. S'utilitza fusta de pi. Cada bau s'incrusta al dormint amb un encaix de "cola de milano" que permet aguntar les forces oposades de tracció i compressió que fa el casc longitudinalment, i clavat amb clau. Es col·loca el primer bau a l'alçada de la quyaderna meste i es va avançant progressivament cap a proa i popa.
Col·locació dels baus. Més fotos al nostre Flickr.
Banc d'arbolar
El banc d'arbolar és el punt principal de recolzament del pal major, apart de la part inferior de la mecha en la sobreparamola. És un tauló de babor a estribor, de 20cm d'alt i 40cm d'ampla, sota coberta, i incrustat al dormint amb una unió de "cola de milano" per aguntar els esforços oposats de tracció i compressió que farà el casc. Donades les seves dimensions, s'ha fet amb diferents taulons llaminats. Després s'ha massisat fins a coberta arribant als 40cm d'alçada a la part central.
El pal major té una longitud total d'11,10 metres i no té el mateix diàmetre en tota la seva longitud: a l'extrem supeior (tope) fa 160mm de diàmetre, a la fogonadura fa 300mm (el màxim) i a la base (anomenada culata) fa 240mm. En la base s'apoia sobre la paramola i encaixa la mecha (de 10x14cm) dins la sobreparamola. A l'alçada de la fogonadura encaixa amb el banc, el qual s'ha d'adaptar a la forma hexagonal que té el pal en aquest punt, motivitat per a que el pal no giri i trenqui la mecha.
Banc d'arbolar. Més fotos al nostre Flickr.
Caixa d'orsa
El disseny original de la caixa d'orsa canvia una mica. l'enginyer decideix fer-la arribar fins la coberta (l'original quedava a uns 10 cm) per tal de donar més rigidessa (sobretot a l'obertura de la caixa per coberta) i estanqueitat al conjunt. Es dotarà d'obertures laterals per a poder accedir a l'orsa en cas necessari.
L'orsa serà una planxa d'acer de 2 cm amb unes dimensions similars a l'original, però una mica més llarga per l'augment de puntal obligat pèr Capitania (i per encabir el motor). La forma es mantindrà com l'original, sense donar-li forma hidrodinàmica com proposava l'enginyer. El seu pes serà d'uns 150 kg, lluny dels 300-500 kg proposats per l'enginyer (que suposàven un esforç pel pal, un problema per hissar-la i una variació del centre de gravetat en pujar-la). Això es compensarà amb unes planxes metàl·liques laterals als costats de la quilla a l'alçada de la caixa, que faran de llast i baixaran el centre de gravetat, i el llast addicional que finalment es requereixi. Dilluns 25 d'octubre enginyer i astiller queden per a ultimar detalls tècnics de la caixa d'orsa i donar una empenta a la construcció.
Aquesta peça serà una part crítica per que ha de ser totalment estanca. Per això ha d'encaixar perfectament entre la quilla, les quadernes i el codast. A la part superior anirà encaixada a la coberta i sobresortirà una mica, fpormant una caixa per evistar que entri l'aigua.
El 2 de desembre comencen a fer la peça per ampliar la paramola i que faci de base de la caixa d'orsa, enlloc que ho faci sobre la sobrequilla. Es col·loca i es segella per la part inferior.
El 24 de març es construeix la caixa d'orsa en tabler marí i es planteja sobre la paramola. La caixa sobresurt de la coberta i cal tallar tres baus. Es posen els corbatons de reforç a proa i popa.
A finals de maig s'ha enfibrat el seu interior amb fibra de vidre i resina d'epoxi i imprimació final d'epoxi. Es posen uns perfils de teflon per a que l'orsa, de més de 200 kg, pugui lliscar i ser hissada.
Ampliació de la paramola i base de la caixa d'orsa. Més fotos al nostre Flickr.
Va de l'hèlix
El dia 11 de desembre es comença a col·locar el va de l'hèlix, format per dos peces principals i 2 corbatons (superior i inferior de reforç) que ja s'havia preparat al taller. El dia 28 es col·loca el corvató inferior i s'acaba. Tot va encolat amb resina d'epoxi i empernat. Un cop acabada aquesta peça es tallarà la quilla i es posarà un ferratge que ho lligui i protegeixi l'hèlix, a més de ser el suport de la pala del timó (l'agullot).
Més tard, al setembre, es farà el forat al codast per a encabir l'hèlix, que tindrà un diàmetre de 50 cm.
Col·locació del va de l'hèlix. Més fotos al nostre Flickr.
